L ‘aposta perduda

L’auge de les cases d’apostes a l’Estat espanyol és un símptoma d’època. La majoria de locals de jocs d’atzar i apostes esportives obren les portes als barris amb menys renda, i la possibilitat de jugar des de qualsevol lloc mitjançant dispositius electrònics ha afavorit que el nou perfil de ludòpata cada vegada sigui més jove. La crisi econòmica i la manca d’expectatives de tota una generació enllacen amb l’obertura del següent Sportium.

En aquestes pàgines s’aborda el conjunt de fenòmens socials que travessen, superen i fan possible la ludopatia. Des de la noció de joc i com s’ha incorporat al món de les apostes fins a les transformacions a la ciutat i el seu impacte en la manera que tenim de relacionar-nos. Ens situem als marges i ens demanem quina relació té la propietat d’aquestes empreses amb les transformacions en el capitalisme actual, o com podem incorporar una perspectiva de gènere en pensar en les dones jugadores. El control policial en l’anomenat espai públic buida els carrers i omple els locals de joc, però la resposta de barri teixida a través dels moviments socials llança un missatge clar: la solució passa pel col·lectiu. La resta és una aposta perduda.