12 Josep Barceló i el robatori de Sant Jaume

Els anys 1854 i 1855 foren altament significatius en la història social del nostre país; la introducció en el ram del tèxtil de maquinària anglesa d’última generació, va comportar la multiplicació de l’atur a Barcelona, sobretot al Raval, on hi havia la més gran concentració de factories de fil i teixits.

En el primer d’aquells dos anys, una epidèmia de còlera delmà la població, de manera especial la treballadora, durant la qual moriren 5.657 persones, es a dir, un 3% dels components de la ciutat. Tot plegat traspassà el proletariat des d’una aguda precarietat a una profunda misèria.

Josep Barceló i Cassadó, elegit membre capdavanter de l’Associació de Filadors de Barcelona, assumí la insurrecció del seu estament, al qual s’hi afegí bona part de treballadors contra aquella situació que venia donada «pel progrés», amb la primera vaga general. Burgesia i autoritat militar màxima ordiren un pla contra Barceló que el va dur al patíbul, executant-se un veritable crim d’Estat.

> Ver la versión en castellano