El despertar

El Despertar, publicat el 1899 als Estats Units va provocar un escàndol considerable i un rebuig generalitzat. El llibre presenta una dona de bona família volent ser alguna cosa més que muller i mare. Una cosa inaudita. Kate Chopin, l’autora, va morir al cap de cinc anys de la seva publicació sense haver escrit gairebé res més. El llibre va ser redescobert per acadèmics als anys seixanta, moment en que la societat Nord Americana estava experimentant canvis socials radicals. El 1964 el llibre era imprès novament i es publicava la primera biografia completa de l’autora; a principis dels anys 70 era un clàssic feminista; a finals de segle era, simplement, un clàssic de la literatura. Des d’aleshores ha estat traduït a dotzenes de llengües i convertit en pel·lícula dues vegades. Tot i que El despertar va destruir la carrera de Chopin com escriptora, també en va assegurar el seu llegat literari.

“Edna es va quedar a la galeria frontal mentre ell marxava de casa, i va trencar, absent, uns quants brins del llessamí que creixia enfilat en una tanca de reixeta. Va olorar les flors i se les va encastar al pit del seu vestit blanc. Els nens arrossegaven pel caminet un carretó petit, que havien omplert de troncs i branques. La quarterona els seguia amb passes ràpides, i havia assumit per a l’ocasió una animació i una celeritat fictícies. Un venedor de fruita lloava la seva mercaderia al carrer.

Edna mirava directament al seu davant amb una expressió abstreta a la cara. No li interessava res del seu voltant. El carrer, els nens, el venedor de fruita, les flors que creixien al dessota dels seus ulls, tot era part indestriable d’un món estrany que de sobte havia esdevingut antagònic.”