El Senzill. Guerrilla i presó d’un maqui

L’any 2008 el llibre del Joan Busquets: El Senzill, guerrilla i presó d’un maqui va publicar-se per primera vegada en català en una edició a cura del Centre d’Estudis Josep Ester Borràs de Berga (CEJEB). Abans, el relat del Senzill s’havia fet públic en anglès i més tard en castellà, el 1998. El llibre del Joan és un tros de memòria, de la nostra memòria més crua, un dels pocs testimonis vius d’unes lluites que avui ens semblen, malauradament, de ciència ficció.
El CEJEB tot just acaba de reeditar de nou la lluita d’aquest maqui amb una versió revisada i ampliada. La reedició del llibre va ser el pretext per poder gaudir una altra vegada de la companyia del Joan, que actualment viu a Normandia. Des d’allà segueix amb la lluita pel reconeixement de tots aquells que van lluitar per l’anarquia enmig de la dictadura. A les memòries que ens acosten a la figura del Joan hi trobareu una narració que parteix amb la infància de l’autor en una Barcelona en guerra i la posterior derrota que el condemna a viure en un atmosfera opressiva. És aquí, a la postguerra embrionària, quan el Joan entra en contacte per primer cop amb les idees llibertàries, quan la gana de llibertat l’encamina cap a un primer intent frustrat per creuar la frontera amb França, quan entra a presó… I quan, finalment, el Joan desembarca al país veí i sobreviu a la manera de l’immigrant, de l’exiliat. És així com ben aviat la seva determinació i la militància a les Joventuts Llibertàries li fan agafar les armes.
A partir d’aquí, els fets se succeeixen de forma ràpida, sense massa temps per aturar-se en una dinàmica de lluita i revolta constant. El Joan contacta amb el Massana i és amb el maqui berguedà amb qui fa la primera travessa de França cap a Catalunya. Durant un any els viatges a l’interior amb el grup del Massana seran freqüents, com també ho seran els sabotatges i d’altres accions guerrilleres fins el 1949, quan tot s’acaba amb la gran caiguda i una pila d’anarquistes catalans són detinguts en un degoteig de fracassos que els portaran a la mort o a les presons franquistes. Al Joan el cacen a la seva ciutat, extenuat i sense sortida. El règim el porta a la Model i ràpidament és condemnat a mort. Però, a l´últim moment, li commuten la pena capital per vint anys a les presons feixistes.
Fins el 1969 no sortirà en llibertat, vint anys on haurà passat per un bon nombre de presons i on ens relata la pèrdua de companys, la lluita carcerària, els intents de fuga, la repressió, la divisió entre els presos..
I un cop en llibertat, més. Més lluita, malgrat la vexació constant per ser un ex-pres polític i l’exili de nou cap a França. Fins avui, més lluita, dia a dia des del petit despatx a una caseta perduda de Normandia. Més lluita fins al final d’aquesta història