Oriol Solé Sugranyes: 40 anys després Escrits de l’Oriol i per a l’Oriol

Al matí del dia 6 d’abril de 1976 -avui fa quaranta anys- era abatut pels trets de la Guardia Civil l’Oriol Solé Sugranyes, a pocs metres de la frontera amb l’Estat francès, en territori navarrès d’Euskal Herria, molt a prop de la llibertat, a l’endemà d’haver escapat de la presó de Segòvia amb 28 presos més. L’Oriol, exmembre del MIL i company de Salvador Puig Antich, ja des de ben jove va mantenir un compromís per la llibertat, un combat aferrissat en contra de tota mena d’explotació i opressió, en un context social dominat per la imposició del capitalisme recolzat per la dictadura franquista. Revolucionari anticapitalista i llibertari, va comptar sempre amb l’estimació dels seus companys i amics. Fou assassinat quan ja era mort el dictador, quan tot just s’estava iniciant l’anomenada transició, resultat d’un pacte entre élits politiques i econòmiques fet sota l’aprovació dels militars que va resultar sobretot en un frau històric i social que perpetuà i mantingué intacta l’estructura de dominació existent. En aquestes quatre dècades, l’Oriol s’ha mantingut viu en el record dels seus familiars, amics i companys. Però la seva presència es mantindrà viva ara i sempre a cada lluita que s’enceti que vagi encaminada a una emancipació personal i col·lectiva contra tot tipus de dominació.

Que el compromís i autenticitat mantingut al llarg la seva vida esperoni a les noves i futures generacions a combratre per un alliberament de debó, que faci que la llavor d’una vida rica en vivències solidàries i de creativitat, sacsegi els fonaments opresius d’aquesta societat basada en l’abús, la banalització i la indiferencia dels uns envers els altres. Finalment, cal remarcar que tots aquells companys i companyes que estiguin empresonats a hores d’ara pels seus ideals de plena llibertat, siguin anarquistes o no, són també companyes de l’Oriol Solé Sugranyes.