Pellico. Antoni Pellicer i Paraire (1851-1916), un anarquista a cavall de dos mons

Manuel Vicente Izquierdo (Barcelona, 1954) Màster en Història Contemporània per la UAB i catedràtic d’ensenyament secundari. Especialista en la història dels moviments socials, la seva recerca s’ha centrat en la Catalunya de l’últim terç del segle XIX. Entre les seves obres detaquen: Josep Llunas i Pujals (1852-1905), La Tramontana i el lliure pensament radical català (1999); Àcrates. Els tipògrafs de La Academia. Forjadors de l’acratisme societari del segle XIX. Precursors de l’anarcosindicalisme del segle XX (2017); i Devot del saber i del bell sentir. Biografia d’Eudald Canivell i Masbernat (1858-1928) (inèdita). També, en un format més breu, té publicats treballs sobre l’Ateneu Català de la Classe Obrera, la relació entre l’anarquisme i el lliure pensament i el moviment societari (1890-1893). També ha investigat i escrit sobre el Franquisme i la Transició: Cuellos Blancos: de empleados a trabajadores. El movimiento sindical de banca i ahorro en Barcelona (1955-1980) (com a coautor, 2013); La Festa de Treball. La primera gran festa popular de la Catalunya democràtica (2011); i Corre, democràcia, corre. Manifestacions i repressió policial a la Catalunya de la Transició (1975-1980) (com a coautor, 2019), pel que va rebre el Premi Crítica Serra d’Or 2020 de Recerca, en la branca d’Humanitats. Actualment, treballa en una recerca sobre la Barcelona de la Guerra Civil.