1969

«Vaig fer la foto de la coberta durant una manifestació a l’avinguda del Paral·lel, que llavors es deia Marqués del Duero. No recordo el motiu, però mirant els negatius del carret he vist que vam començar a la plaça Espanya i que la policia ens va dispersar quan no havíem recorregut gaire de l’avinguda, perquè les altres imatges ja són dels carrers estrets del Poble Sec, que eren uns carrers on m’agradava moure’m. Perquè podies jugar al gat i la rata amb la policia. Perquè podies amagar-te millor. Però el motiu no el recordo, la veritat. De fet, era un continu… Era algo que… En aquell món gris, perquè la ciutat era grisa, perquè la gran majoria de gent tenia que dur una vida grisa, perquè fins i tot els policies eren grisos, si buscaves la llum, si buscaves sentir-te viu, si buscaves la llibertat, tenies que sortir i lluitar contra la massa grisa aquesta. Per trencar-la. Volies vida. Només volies vida.»

 23,90

Add to wishlist

Eduard Márquez (Barcelona, 1960) és autor de llibres de poesia (La travesía innecesaria i Antes de la nieve), narracions per a nens (Hoax, La maledicció del cavaller Nomormai, Els somnis de l’Aurèlia, L’Aurèlia i el robaombres, Les granotes de la Rita, L’Oriol i el ratolí Pérez, L’Andreu i el mirall de les ganyotes, Una mala idea i els sis episodis de «Les increïbles i superheroiques aventures de la XXL»), reculls de contes (Zugzwang, L’eloqüència del franctirador i Vint-i-nou contes menys) i novel·les (Cinc nits de febrer, El silenci dels arbres ─finalista del Premi Llibreter 2004; L’Altra Editorial, 2022─, La decisió de Brandes ─Premi Octavi Pellissa 2005, Premi de la Crítica Catalana 2006 i Premi Qwerty 2007─ i L’últim dia abans de demà ─finalista del Premi Crexells 2012). Els seus llibres han estat traduïts a l’alemany, anglès, castellà, francès, italià, portuguès i turc.

Autor/a

Eduard Márquez

Editorial

l'altra editorial

Idioma

català

ISBN

978-84-125724-5-2

Pàgines

536

Publicació

novembre 2022

Pes 0,700 kg
Dimensions 21,3 × 14,1 × 3 cm

Ressenyes

Encara no hi ha ressenyes.

Sigueu els primers a ressenyar “1969”