Feminisme socialista

L’«erudita autodidacta» o l’«exmonja convertida al socialisme». Aquestes són algunes de les etiquetes que s’han usat per descriure Maria Cambrils, un peculiar personatge del qual fins i tot es va arribar a dir, durant anys, que no existia, que era el pseudònim d’un home. Feminisme socialista és un recull d’articles publicats a la premsa.

Cambrils és una de les poques dones que hi col·laboren de manera habitual posant la seva signatura al costat dels grans capitostos de la socialdemocràcia espanyola. En els seus escrits fa una crítica frontal al masclisme imperant dins les files obreres i una denúncia de les intencions del «feminisme» catòlic i aristocràtic que en aquella època tractava d’implantar-se arreu de l’Estat.

Com diu ella mateixa: «El nostre llibre […] no és un passatemps; és un al·legat […] contra la injustícia, l’opressió, el matrimoni indissoluble i les violències amb les afeccions del cor.» Així doncs, la relació de dominació de l’home sobre la dona a la societat, al lloc de treball, a la casa i al llit és el tema central de la seva obra, que va més enllà del dret al sufragi, defensat en aquell moment pel feminisme dominant.

Tot i el paper notable de diferents feministes coetànies, que intenten plantejar una alternativa feminista amb caràcter de classe, Cambrils té l’encert de ser pionera a publicar, tot just ara fa cent anys, un llibre que ho sintetitza.