La finalidad, caminar hacia una sociedad libre y justa desde la contracultura, la autogestión y la rebeldía. EL LOKAL, dentro de nuestras posibilidades y deseos, entendemos que debe ponerse al servicio de las luchas que se originan tanto en el barrio, como en el resto de la ciudad, y el mundo.
Silencio Tóxico #4 has been added to your wishlist
Feminismo anticarcelario (2ª edición). El cuerpo como resistencia has been added to your wishlist
El futuro del trabajo visto desde el Sur. Crítica de la cuarta revolución industrial has been added to your wishlist
Imán Tierra y libertad has been added to your wishlist
“04 Estimat carrer Aurora. Històries inacabades d’un indret de Barcelona” s'ha afegit a la vostra cistella. Visualitza la cistella
La colònia d’infants refugiats Ascaso-Durruti (1937-1940). De Llançà a l’exili francès
La Colònia infantil Ascaso-Durruti va ser una iniciativa solidaria del “Comité Pro-España Libre”, entitat nascuda dins la “Union Anarchiste” francesa que, des de l’inici de la guerra, havia proporcionat ajuda als milicians del front d’Aragó i que, amb la creació d’aquest nou organisme l’octubre del 36, ampliava la seva comesa donant suport a la infància. Posteriorment, es va integrar dins “Solidaridad Internacional Antifascista” que va continuar finançant el total manteniment de la Colònia.
Aquesta investigació, a més de treure a la llum les vicissituds que els infants acollits a Llançà van patir a conseqüencia de la guerra i l’assossec que van gaudir durant la estància a la Ascaso-Durruti, també descriu la situació de l’entorn que els envoltava, així com la història de vida dels anarquistes que la conduïen, pricipalment les de Paula Feldstein, Pierre Odéon, Maria Ascaso i Lluis Riera. Així com des de l’estranger, Renée Lamberet i Emma Goldman lluitaven per obtenir recursos per als infants acollits, el refugi, l’aliment i la protecció necessària en aquelles terribles circumstàncies.
Poc abans de l’entrada de les tropes franquistes a terres gironines, els educadors van evacuar la mainada al departament Charente-Maritime francès on inicialment van estar ben acollits però, amb la perspectiva de la II Guerra Mundial a les portes, les coses van pendre un gir inesperat.
Mercè Borràs i Dòlera és una diplomada en Educació Social per la UdG, ha publicat el llibre “Refugiats/des (1936-1939)” i diversos articles al voltant de la infància refugiada i la GCE entre els que destaquen “Les nenes austríaques acollides a Girona l’any 1949”, “La Guerra Civil a Llançà” i “Refugiats a Banyoles”; i, en l’àmbit literari, ha col·laborat a la revista “Núvol” i va guanyar el primer concurs de contes en anglès de la revista “Catalonia Today”, amb el títol “A Catalan tale”.
Luis Garrido Orozco és fill de republicans espanyols exiliats a França. Ha contribuït a la publicació del llibre de memòries del seu pare: “Una larga marcha. De la represión franquista a los campos de refugiados en Francia” i és autor de diversos articles sobre l’exili publicats tant en revistes franceses com espanyoles.
Autor/a
Luis Garrido Orozco, Mercè Borràs i Dòlera
Editorial
Fundación Salvador Seguí
Idioma
català
ISBN
9788487218330
Pàgines
274
Publicació
febrero 2024
Pes
0,400 kg
Dimensions
21 × 15 × 1,8 cm
Ressenyes
Encara no hi ha ressenyes.
Sigueu els primers a ressenyar “La colònia d’infants refugiats Ascaso-Durruti (1937-1940). De Llançà a l’exili francès” Cancel·la les respostes
Heu d'estar identificat per a penjar una ressenya.
Ressenyes
Encara no hi ha ressenyes.