Editorial | La Ciutat Invisible |
---|---|
Idioma | catal脿 |
ISBN | 9788493833275 |
P脿gines | 358 |
Pes | 0,508 kg |
Dimensions | 20 × 14 × 2,54 cm |
La forja solid脿ria d’un barri portuari. La Ciutat Invisible i La Casa de la Barceloneta 1761
La pen铆nsula portu脿ria de la Barceloneta fou edificada per prescripci贸 militar sota l’猫gida de la Ciutadella despr茅s de la Guerra de Successi贸. Erigida fora muralles sobre terrenys directament guanyats al mar, el nou barri de la platja nasqu茅 inicialment amb una limitaci贸 en l’al莽aria dels edificis per mantenir la l铆nia de tir cap a la costa. Aviat, per貌, el desbordant creixement urban铆stic de la Barcelona vella, associat a l’esponer贸s proc茅s industrialitzador, f茅u augmentar la necessitat d’espais perif猫rics per ubicar-hi les f脿briques. Aquelles circumst脿ncies, unides a la condici贸 portu脿ria, i per tant, fronterera del barri, procuraren no tan sols l’eliminaci贸 de les restriccions constructives, sin贸 l’aposta cap a un model de creixement urban铆stic il路limitat.
Sense res m茅s que la for莽a de treball, el proletariat barcelonet铆 s’an脿 apropiant del barri, a for莽a de viure-hi, a partir de la protesta quotidiana, el suport mutu i la solidaritat. Mijant莽ant la creaci贸 d’institucions associatives pr貌pies resolgu茅 necessitats en tots els 脿mbits de la vida, que desembocaren en la generaci贸 d’una esfera p煤blica prolet脿ria que estigu茅 fins i tot en condicions de reptar l’ordre social capitalista. Les cooperatives de consum com La Fraternitat o El Segle XX foren organismes econ貌mics que constitu茂ren pedres angulars d’aquell engranatge, un mecanisme d’autogesti贸 col路lectiva que sadoll脿 les car猫ncies col路lectives com una m脿quina de reproducci贸 social de la vida.
€ 24,00
Heu d'estar identificat per a penjar una ressenya.
Ressenyes
Encara no hi ha ressenyes.