L’àfrica més enllà del mirall. Llengua, memòria, literatura

Com escriure ficció després d’un genocidi i, en especial, sobre un genocidi? Quin mirall cal superar per veure més enllà dels dimonis propis? Quin és el rol de l’escriptor africà? I com s’enfronta al dilema d’escriure en una llengua que no és la seva? Hi ha espai per a un pensament decolonial que impregni la literatura, però també els discursos quotidians dels africans i les africanes? I què dir-ne de la migració clandestina? O de la memòria històrica d’un país com el Senegal, tan ric al segle XX en personalitats complexes i d’una erudició brillant, com per exemple Senghor i Cheikh Anta Diop?

Un assaig calidoscòpic on Boubacar Boris Diop travessa les qüestions amb la premissa, sincera i no sempre fàcil, d’interrogar-se a si mateix per compartir dubtes i dolors, records i esperances.