Misèria sense companyia

A Marçà, un dia li van regalar, pels Reis, una màquina d’escriure, Lettera 42 sembla que era, i la cinta s’hi va assecar després de fer exercicis amunt i avall per tal de teclejar tal com toca. Passats anys, canviada la cinta, una tarda a Tarragona abans d’una classe de Llatí, es va abocar damunt del teclat i en van sortir paraules sense sentit, o almenys això semblava. Com que el sentit era l’objectiu central de qui només llegia per saber i no per plaer, en poc temps escriure va ser deixat de banda per combatre amb la paraula. Havien de passar anys i panys per acabar d’aprendre que saber sense plaer és només aprendre a mitges i que en el combat del sentit sempre guanyen els amos, que sempre són també amos del llenguatge. Fora i lluny d’ells, tot el que hi ha pot ser subvertit esfondrant el sentit i renunciant a les idees, a la Idea, preconcebudes i calcades de les dels altres. Ho deia l’Hac Mor i tenia raó. Raó, sí, ell també. Allunyats del sentit, ens alliberarem de l’esclavitud i, sobretot de la dictadura, de la raó. Desvariats, variats i benperduts, ens trobarem concretant el nores arreu i en tot. Sense por, sense la por veritable de volar i notar el vertigen de no saber.

 5,00

Add to wishlist
Autor/a

Jordi Martí Font

Editorial

Calumnia Ediciones

Colecció

Moix Negre

Idioma

català

ISBN

978-84-949184-3-8

Pàgines

67

Publicació

2018

Pes 0,100 kg
Dimensions 15 × 10 × 0,5 cm

Ressenyes

Encara no hi ha ressenyes.

Sigueu els primers a ressenyar “Misèria sense companyia”