La finalidad, caminar hacia una sociedad libre y justa desde la contracultura, la autogestión y la rebeldía. EL LOKAL, dentro de nuestras posibilidades y deseos, entendemos que debe ponerse al servicio de las luchas que se originan tanto en el barrio, como en el resto de la ciudad, y el mundo.
LP Varios. INVASION 88 has been added to your wishlist
LP El estado de las cosas. KORTATU has been added to your wishlist
07 El Raval: Epicentro del movimiento obrero revolucionario barcelonés has been added to your wishlist
CD Propaganda positiva. MUM IS TRUNK has been added to your wishlist
Feminismo y anarquismo has been added to your wishlist
K7 No es para ti. PAZ SS has been added to your wishlist
LP The indi(A) collection. RAUSCH has been added to your wishlist
Crítica de la razón puta. Cartografías del estigma de la prostitución has been added to your wishlist
Brasil autofágico. Aceleración y contención entre Bolsonaro y Lula has been added to your wishlist
1968 cuando se marchitó el rojo de las banderas has been added to your wishlist
LP S/t. 13 BATS has been added to your wishlist
LP Van 9 Tot 5. ULRIKE'S DREAM has been added to your wishlist
CD Forever bombs. BC.BOMBS has been added to your wishlist
CD ¿Hasta cuando? ETSAIAKEROAK has been added to your wishlist
Visca la terra i visca l’Anarquia
«Sóc independentista. Independentista català, tot i que contrari a l’Estat català. No tan contrari, es ciar, com als estats espanyol, francés, andorra i italià (i tots els altres tot ¡ que ara em refereixo a l’àmbit català). Per raons òbvies: els segons existeixen i l’altre, el català, son només sis lletres amb una evident empatx de la lletra «a».
I alhora sóc anarquista, per tant antiestatista. I com es menja això? Doncs a poc a poc i sense col-lapses a l’hora de pair-ho, amb totes les contradiccions que assumeixo/assumim, que mai no seran més que les que té qualse-vol llibertari que treballi com a funcionan de l’Estat, per exemple, i en són molts.
Per a mi, la meva nació (sí, en tinc i ho declaro) són els Països Catalans, una nació que parteix ja d’un nom plural i que quan diu «catalans» es refereix a un fet evidentment lingüístic. La llengua catalana és la meva nació. Assumeixo els adjectius sense pors, sense declarar-me familiar de la humanitat i alhora actuar com a «nacional» estatista espanyol; sóc català dels Països Catalans, com un altre pot ser cambrilenc de la nació del Baix Camp, o espanyol de Barcelona, o barceloní de Mallorca, o alcoià del Regne de València, o mig no sé qué i mig no sé qué més, o occità de la Vall d’Aran, o no res. I germà de la resta del món, sempre.»
Ressenyes
Encara no hi ha ressenyes.